Anunci i diàleg

Es busca ciutadania alienada que voti sí quan hagi de votar sí, i que voti no quan hagi de votar no. No al contrari.

Ref. aquí.
_________________________________

-Que t'ho mengis.

-Que no.

-Que sí.

-Que no.

-Votem-ho.

-D'acord. Cal fer-ho i és de justícia.

-Però ha de sortir sí, eh? si no ens emprenyarem de valent.

-Home!

-Anirem a la tele i us farem sentir culpables i antieuropeus, a més us direm que sou amics de Jean Marie.

-No fotis. Que potser he de canviar de gustos perquè a en Jean Marie tampoc li agrada el plat que heu cuinat?

-Mira, tio, no tenim temps d'escoltar al populacho ignorant que ens vota cada quatre anys. Sou exasperants. No us agrada res del que us cuinem. Tant d'amor que posem a les cimeres europees, tants mítings i banderoles, tants caramelets embolcallats amb la bandereta europea...I què voleu? Voleu decidir-ho tot. Quins collons. A Espanya sí que s'ho va muntar bé, el cuiner. Us va deixar fer, però en el fons la vostra desició no era vinculant. El platja era a taula.

-Sí, és veritat: ens ho vam menjar tot amb patates. Som uns innocents.

-Mira, si no t'ho menjes ara, ho deixarem refredar, i quan menys t'ho esperis et tornarem a portar el plat a taula fins a que diguis sí. S'ha acabat això de putejar als cuiners que tant us estimem.

-Només cada quatre anys.

-Hauríeu de votar només un cop a la vida, per anar bé. I sí a tot.