dissabte, d’octubre 15, 2005

Quatre coses

Cosa número u.

Tornaré durant el lapse de la setmana vinent. Me'n vaig al sud a conèixer un senyor al què un dia vaig preguntar, tot citant-lo a ell mateix;

número XLVI: Poc o res sabem de les imatges en moviment produïdes en parts remotes del món i perdudes poc després de la seva primera exhibició. Quina classe d'imatges es poden veure a Bakú? Quines són accessibles a un espectador de Taveuni? Com interpreten les nostres imatges? La seva relativa llunyania fa que ens sentim tan poc implicats com davant la notícia de la mort d'un perfecte desconegut.

I ell em va respondre, amb un acurat anglès que m'atreveixo a traduir, free style;

A Baku, passen moltes pel·lícules de l'Orient Mitjà i els més grotescos films de Chuck Norris, fins i tot material que mai apareix a les pantalles occidentals.
He estat allà uns quants anys i he vist films d'estudiants meravellosos fets amb un pressupost mínim. (...) He vist
Delicatessen en rus, on un sol traductor doblava a totes les veus de l'auca*(!) amb el mateix to burocràtic. També he estat a Taveuni, on vaig presenciar la més impactant Cinema Paradiso de la meva vida. El teatre estava mig enrunat, i al públic li agradava re-doblar les pel.lícules amb les seves pròpies rialles, escridassades i comentaris en veu alta.(...) T'asseguro que veure Eyes Wide Shut a Taveuni no s'assembla en res a veure-la a Europa o als Estats Units.

Cosa número dos.

Vull agrair al Misteriós K el suggeriment que em va fer en el seu dia. Ja estic en possessió del número 75 de la revista Turia. Com que està editada a Terol, no sabia ni que existís. És una meravella, ja tinc subratllades unes quantes pàgines. Grazzie mile.

Cosa número tres.

Avui he gaudit d'un Moment Houellebecq en un autobús que recollia a tots els malalts que surten de les escoles. No sabeu què dur és llegir-se Ampliació del camp de batalla i abstenir-se de recitar en veu alta alguns paràgrafs de la obra a la quitxalla. M'han semblat cada cop més nortamericanitzats, els engendres. Petits malparits!
Si l'altre dia confessava ser el fracàs dels i les mestres de llengua, avui he de reconèixer que la penitència per la que passen és molt dura.

Cosa número quatre.

No vull fer llenya de l'arbre caigut, i vagin per endavant els meus respectes pels i les traductores i correctors. Però aquests dies em sembla que el cel s'ens caurà al damunt.


Salute.

___________
*localisme Ea!