dilluns, de juny 12, 2006

Lo català antich

Hi havia una vegada un italià enamorat del medievalisme català. Ma, cazzo! Io non parlo catalano!, suposo que es va dir. I així que l'home va començar a estudiar textos antichs en català, allà a Roma. I va aprendre... català antich... Quan va saber-ne prou, de català antich, va decidir que ja podia anar a viure a Barcellona, només parlant català antich. Imagineu-vos-el demanant una barra de quart i pagant en rals o dragmes o amb croats.

Aquest home acaba de publicar una completíssima edició crítica de Lo Somni. El senyor Vilaweb en parla.

Després de deu anys d'estudis centrats en Bernat Metge, potser l'home se sent buit. Caldrà pregar-li que faci ara una edició crítica de la poesia que escolta a l'Orinal de tant en tant. Us asseguro que tindríem per fi la figura del Gran Crític de la poesia catalana i que desmembraria a més d'un poeta, emprant tot tipus de tortures antigues i fogueres càtares.

Ah, Lo Homenot Antich es diu senyor Cingolani, i està considerat un dels millors medievalistes del país.


No alimenteu al trol-no alimentéis al troll-do not feed the troll

7 comentaris:

ea! ha dit...

i demà a la capella de santa àgata a dos quarts de vuit el presenten, somniarem en grup, sembla, quantes trajectòries vitals mesclades...

Ferran Moreno ha dit...

Home, en Cingolani fa força anys que és a Catalunya i si no recordo malament, el català el parlava força bé... i s'emocionava fins a plorar quan llegia versos de la Divina comèdia.

Aldo Costa ha dit...

Subal, jo que ja estic entrat en anys, deixa'm que t'expliqui una anècdota dels meus anys a Alemanya. Jo no hi era quan en Cingolani va arribar a Catalunya. No sé fins a quin punt exageres amb la teva hipotesi. Però et puc parlar d’un altre cas amb total solvència informativa. Vaig conèixer un belga que ara ronda la trentena i, a l'estiu del 2002, es passejava per Berlín parlant un alemany ben estrany: un barreja de fragments de textos de Franz Kafka, Immanuel Kant i Walter Benjamin. Era ben curiós de sentir. Costava entendre'l al principi. Feia servir els mots més inusuals que et puguis imaginar per preguntar les coses més corrents. Però bé, aquella va ser la seva primera estada per terres de parla teutona i fins aleshores només havia fet classes de gramàtica i llegit textos per la seva tesi. Ara parla un alemany molt bo, malgrat no haver-hi viscut gaire temps. Ara en Simon dóna cursos de literatura surrelista francesa a Nàpols. És una de les persones més interessants i divertides que conec.
Jo il Dottore Cingolani, no el conec personalment. Però he sentit que feia molts anys que hi treballava i m'imagino que ha de fer molt il•lusió. Doncs, "congratulazioni!", si es que es diu així.

subal ha dit...

Hola Senyor que passava, bé, jo he escrit l'anècdota d'avui amb informacions de gent molt propera a Il dottore [Drals, Draaaaaaals!!]. Prometo confirmar l'extrem del català antich quan torni a veure a en Cingolani, ben aviat.

Benvolgut Ignasi, jo en sé d'un a qui van trucar de Madrid demanant per un llibre i el molt subaltern va i respón;

-Lo siento, este libro está exhaurido. [riallades immenses a l'editorial]

(m'inquieta el quilometratge de la moto que ha penjat a The Blot... per cert, d'aquí a catorze dies... estarem a 2666... )

gràcies a ambdós per la visita.

subal ha dit...

Senyor The blot.... vostè entrat en anys? Va, vinga, no em faci riure!

Ah, Ea, sóc un maleducat, a vostè també li faig arribar una cordial salutació. Demà ens veiem, si al·là vol, i parlem d'alló del Funkymòbil.

Ferran Moreno ha dit...

Ups, doncs ja podria ser que la seva hipòtesi fos certa, senyor Subal; al cap i a la fi, han passat força anys des que hi vaig parlar per última vegada...

Anònim ha dit...

Aquest BLOG ES UNA MERDA ESGARRIFOSA!!!

MEJA´T EL TEU BLOG SE MERDA