[...] La salsa, com el blues o el flamenc, són els estils musicals més tristos, car neixen de l'ànima dels apàtrides. Només es pot matar la tristesa que emanen ballant-los endimoniadament. Nosaltres, que desconeixem aquest significat profund de les coses, les ballem de manera horrorosa...
-Autor. Em permets una crítica?
-No.
-Quin cony de conclusió és aquesta davant el fenomen de la immigració? uh? La música? I la economia, tio? I la identitat? No veus que els immigrants bla, ble, bli, blo, blu? Ets un covard, potser?
-Mira, com diria el nen ari i pijo que es va inventar Saint-Exupéry; Els ulls són cecs. Cal cercar amb el cor.
-Però... p... però quin cony de frase literària és aquesta? Ves a cagar a la via, home!
-Ahhhh!! Et fot el Petit príncep, eh? Doncs; Tot el que és essencial és invisible als ulls!
-Arggggggg, desgraciat!!!!
-El llenguatge és una font de malentesos!
-Prooou, para, cabró, para!!
-Les flors són febles...
-Però què t'has picat la vena, desgraciat?
-...Són senzilles...
-Deixa'm, publica ja aquest post i deixa'm.
-... Es defensen com poden...
-Que ets ecosocialista o què?
-I amb les seves punxes es creuen terribles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada