Querido diario virtual,
recordo vivament aquell matí de dimecres, quan, arrepenjat el meu cap entre les meves mans, i els meus braços clavats a la taula en posició de difícil equilibri, vaig rebre un correu del meu cap. Havia arribat un original per mail i em convidava a donar-hi un cop d'ull. No sabeu, realment no sabeu, la quantitat de porqueria que arriba a escriure la gent pretenent que allò esdevingui llibre. Esmolo amb fervor sunita la meva destral i els meus dits es preparen per teclejar un Benvolgut senyor, lamentablement...
Em vaig llegir primer els seus curriculums; divertits, irònics, amables. Sense gairebé voler-ho, vaig llegir-me la introducció, o assaig, o assaig poètic. Em va meravellar la poesia que fluïa, les rares explicacions sobre el llegir i l'escriure que se'm presentaven a la pantalla. i em trobo finalment llegint amb veneració alguns dels relats que l'autor havia escollit per a captivar i convèncer a aquell lector privilegiat que era jo. Ràpidament vaig enviar-li un mail al Bononad per expressar-li la meva sorpresa i admiració. Que no sabia si finalment ens interessaria publicar-lo (editem poc en català), però que tenia la meva admiració igualment.
Cap de setmana següent. Catalunya interior. Fullejo despreocupadament un diari regional. I a qui em trobo, somrient-me imprès en la pàgina cultural del Regió7? Mirin, mirin.
recordo vivament aquell matí de dimecres, quan, arrepenjat el meu cap entre les meves mans, i els meus braços clavats a la taula en posició de difícil equilibri, vaig rebre un correu del meu cap. Havia arribat un original per mail i em convidava a donar-hi un cop d'ull. No sabeu, realment no sabeu, la quantitat de porqueria que arriba a escriure la gent pretenent que allò esdevingui llibre. Esmolo amb fervor sunita la meva destral i els meus dits es preparen per teclejar un Benvolgut senyor, lamentablement...
Em vaig llegir primer els seus curriculums; divertits, irònics, amables. Sense gairebé voler-ho, vaig llegir-me la introducció, o assaig, o assaig poètic. Em va meravellar la poesia que fluïa, les rares explicacions sobre el llegir i l'escriure que se'm presentaven a la pantalla. i em trobo finalment llegint amb veneració alguns dels relats que l'autor havia escollit per a captivar i convèncer a aquell lector privilegiat que era jo. Ràpidament vaig enviar-li un mail al Bononad per expressar-li la meva sorpresa i admiració. Que no sabia si finalment ens interessaria publicar-lo (editem poc en català), però que tenia la meva admiració igualment.
Cap de setmana següent. Catalunya interior. Fullejo despreocupadament un diari regional. I a qui em trobo, somrient-me imprès en la pàgina cultural del Regió7? Mirin, mirin.
Això va ser una petita i juganera revelació. I les casualitats cavalcaven al meu pas; el meu cap va confiar en el meu criteri i em va dir endavant. I jo, endavant, doncs. Negociacions. En Bononad que ara es deixa seduir, ara que no, ara que sí. No negociïn mai amb un paio que s'estigui doctorant en metafísica. Més de nou mesos després, em trobo Empremtes en la neu sobre la taula. I arriba l'hora d'enfrontar-me a la realitat, puta com ella sola. Em miro amb (encara més)interès el blog d'en Tirant. València està fatal. En Bononad escriu en valencià, que és pitjor que escriure en català. El vendrem? Aconseguirem que en Bononad tingui un nom en les catalanes lletres? Em poso nerviós només d'escriure aquestes línies, querido diario. Ens tractarà bé la premsa? Vull dir; ens tractarà la premsa? Picar pedra, això és, picar pedra, la feina de promoció i premsa d'una petita editorial.
Per si un cas, prostituiré aquest blog amb subtils missatges de promoció i premsa. A veure si contacto amb aquest Bononad i juguem a ser el quart poder que entrevista a una protofigura literària, aquí, a la Perifèria. I a més, em permeto el luxe de plantar-los-hi un relatillu d'en Bononad a la pantalla, així, a la manera d'avanç editorial. Facin girar la rodeta del seu ratolí i acompanyin-me al post de més a baix. Per favor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada